Vinyes
de malvasia i macabeu
de les clares cançons que la teva àvia
et cantava al crepuscle, quan tornàveu
al llarg de la riera, vora els horts.
Al final de la mort hi ha llençols
prop de l’obscur racó d’un safareig,
però el silenci i prou és qui t’honora
si recordes la brisa entre les canyes,
la puresa de l’aire de secà
i les cançons on, cap al tard, sortien
vinyes de malvasia i macabeu.
Joan
Margarit